COLABORADORS

Introducció

Presentem treballs realitzats pels alumnes del cicle formatiu de grau superior Desenvolupament i Aplicació de Projectes de Construcció, de l'IES Cristòfol Ferrer i alumnes d'instituts de Canàries, Madrid, Andalusia, Castella i Lleó, Biscaia i Castella la Manxa; dins del programa de col·laboració promogut pel MEC.
(ORDEN ECI/4142/2006, de 26 de diciembre, por la que se resuelve la concesión de ayudas para el establecimiento de agrupaciones de centros docentes para la realización y puesta en práctica de proyectos comunes, convocadas por Orden ECI/3056/2006, de 29 de septiembre.)
Un dels objectius és compartir les característiques dels sistemes de construcció i utilització de recursos naturals i energies de la vivenda tradicional de les diferents comunitats, a la nostra vàrem mostrar la masia. Un cop estudiat, l'objectiu és realitzar propostes per a una construcció sostenible.

.- Aprofitant les energies renovables.

.- Utilitzant materials no contaminants.

.- Reduint els residus tant en la elaboració dels materials constructius com a l'enderroc i posterior tractament.

.- L'ús dels materials de l'entorn més pròxim i sense malmetre l'entorn.

.- Racionalitzar l'ús de l'aigua en els edificis.

Trobades

Una de les activitats més agradables i productives han estat els contactes amb altres companys de diferents comunitats.

Formació i construcció sostenible

Fa un temps que ens qüestionem si vivim en un lloc adequat i de la manera més raonable per a la nostra salut. Quan adquirim un habitatge o una oficina, ens fixem més en el preu, l'estatus social del barri on s'ubica, la distribució interior, les dimensions de les estances, la qualitat dels materials, les vistes, la tranquil•litat, etc... Però, no ens fixem en el lloc on s'ha construït, l'orientació de l'edifici, el que tenim al voltant, la seva eficiència energètica, la influència que els materials "de qualitat" poden tenir sobre la nostra salut i sobre el medi ambient.

Si no tenim en compte tot això a l'hora de construir o comprar la nostra llar o lloc de treball, podem dir que vivim o treballem en un espai sa? coneixem realment el lloc on vivim?

La humanitat, en la seva evolució, no ha tingut sempre en conte el planeta. Ens al contrari, la societat moderna, en la seva recerca d'una millor "qualitat de vida", ha substituït criteris saludables i curosos amb l'entorn que l'envolta, per estàndards estrictament econòmics i de rendibilitat immediata. És per això que, el lloc per on passem gran part de les nostres vides, nosaltres i les nostres famílies, no garantitza la seva salut.

L'actual crisi econòmica s'atribueix, en gran mesura, a l'economia del maó. Això, en certa manera dóna la raó en aquells que tenim la ferma convicció que s'han d'apostar, amb urgència, per criteris i estàndards basats en la salut, l'estalvi, l'eficiència i la consciència. En definitiva, en la sostenibilitat.

Tot això, que podria interpretar-se com un simple i manido manifest ecologista, ens ha fet reflexionar sobre la nostra pròpia pràctica docent. D'aquesta manera, es va iniciar a partir de l'any 2007, un procés que qüestionava un treball basat gairebé amb exclusivitat en criteris estrictament academicistes i/o tècnics d'una Formació Professional que, a més, prepara als nostres alumnes/as per a enfrontar-se a una activitat laboral immediata.
Això ha de connectar-se amb les necessitats d'una societat cada vegada més sensible amb els temes i variables mediambientals, les Energies Renovables i, qüestió de temps, amb la Construcció Sostenible. En definitiva, valors i continguts que es revelen com aspectes de futur i, també de present, que han de contribuir a garantir la empleabilidad de les noves promocions, la consolidació dels llocs de treball ja existents i, també, al foment del treball emprenedor en una economia obligada a reinventarse. En aquest context, el Ministeri d'Educació, mitjançant la creació d'agrupacions docents, donant suport des de la Conselleries d'Educació de les diferents Comunitats Autònomes participants, ha afavorit el desenvolupament del projecte: "FORMACIÓ I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE".
Aquest projecte ve a ser el suport sobre el qual s'estructuren les jornades que s'han desenvolupat a les diferents localitats.

El propòsit fonamental d'aquest projecte i les jornades que li donen contingut és compartir, desenvolupar i possibilitar la formació en models de construcció de futur. Així, intentarem ensenyar als nostres alumnes i alumnes - al mateix temps que aprendrem tots els participants - de persones i institucions la raó de les quals d'ésser ha estat i és, treballar per aquesta "casa" comuna que és la Terra.

Objectius:
a) Participar d'una activitat que propiciï les trobades, el treball en comú, i incentivar als alumnes que estudien Formació Professional en Edificació i Obra a Civil, cap a les bones pràctiques constructives i l'entorn natural.

b) Aprendre a conèixer millor el lloc on vivim i aportar idees o conceptes que millorin realment la nostra qualitat de vida.

c) Estudiar els riscos per a la salut de l'ús indiscriminat de molts dels materials emprats en el model constructiu dominant.

d) Aprofundir en els principis de l'Arquitectura Bioclimática.

e) Revisar el model actual de ciutat i el seu desenvolupament social.

Construcció sostenible

“La vivienda, la casa, el lugar donde vivimos, debería estar diseñado y concebido como un verdadero hogar, un espacio para la vida, que propicie al máximo la salud y el bienestar de nuestro organismo, tanto a nivel físico como mental”.
Elisabet Silvestre y Mariano Bueno, en La casa saludable.

Som a temps?

La humanitat, en la seva evolució, no sempre ha tingut en compte el planeta. Per contra, en la societat moderna, les persones en la seva recerca d'una millor "qualitat de vida", han substituït criteris saludables i curosos amb l'entorn que les envolta, per estàndards estrictament economicistas i de rendibilitat immediata. Per aquesta raó, el lloc on vam passar gran part de les nostres vides, amb les nostres famílies, no garanteix la nostra salut.

Com sortim de l'embolic?

Les cases poden tornar-se un parany per a qui les habitem.
Aquesta xarxa de centres de Formació Professional analitza els components energètics implícits en el sistema actual de construcció i el seu efecte nociu sobre la nostra salut. I proposa regressar als models tradicionals per a viure en major harmonia amb la naturalesa i aprofitar els seus recursos de forma respectuosa.

Treballs dels alumnes de Premià

Masies

Treballs dels alumnes de Toledo

Corralas

"La corrala" és un model urbà de conjunt residencial propi de l'arquitectura popular i dels barris més típicament madrilenys.




Treballs dels alumnes de l'IES Carmen Conde de Las Rozas.

Infografies

Treballs en 3D realitzats per alumnes de l'IES Santa Lucía de Gran Canaria.


Foto-realisme_08_09

Ecoboulevard

És una proposta de condicionament bioclimàtic del Bulevard principal de l'eixample de Vallecas, un espai exterior de 550x50x17m (467.500m3)
Es tracta d'una experiència innovadora de disseny urbà que pretén millorar el confort ambiental, promoure l' intercanvi social i ser més sostenible que els models convencionals de creixement de la ciutat.

Alberg i vivenda sostenibles

Visita realitzada a un alberg i una vivenda sostenibles.


Panells dels alumnes de Las Rozas

Alberg Esplai, El Prat del Llobregat.

Aquest alberg ha estat construït amb criteris de sostenibilitat, i ens serveix com a exemple en la creació dels nostres projectes.



Construcció sostenible?

Un edifici sostenible és aquell en el qual es maximitza la funció social, econòmica i ambiental.

El concepte de desenvolupament sostenible es basa en tres principis:


  • L'anàlisi del cicle de vida dels materials.
  • El desenvolupament de l'ús dels matèries primeres i energies renovables.
  • La reducció de les quantitats de materials i energies utilitzats en l'extracció de recursos naturals, la seva explotació i la destrucció o el reciclatge dels residus.

A la societat actual patim les conseqüències de l’abús consumista sense mesura de les darreres generacions. En l'àmbit de la construcció també hi podem trobar molts exemples. Amb l'excusa de la recerca d'una millor qualitat de vida, s'han substituït els criteris de sostenibilitat, curosos amb l'entorn, per estàndards estrictament econòmics i de rendibilitat immediata.

Els nostres avantpassats aprofitaven els recursos dels quals disposaven al seu entorn per a construir i viure a les seves llars:


  • Utilitzant els materials de l’entorn pròxim a les construccions.
  • Buscant l'orientació idònia dels edificis.
  • Aprofitant l’aigua, recollint-la, emmagatzemant-la i fent-ne un ús racional.
  • Adaptant-se a les estacions i consumint aliments estacionals.
  • Aprofitant les hores de llum de dia.
  • Fent construccions adaptades al medi.

Diferents circumstàncies han fet que aquesta manera de viure hagi fet un canvi cap a un creixement frenètic:

  • El creixement de població, l’agrupament de la població en nuclis urbans sense criteris d'ordenació sostenibles.
  • Hem fet construccions sense tenir en compte a les persones que han de viure dins i a l’entorn, i els efectes que podrien tenir al medi.
  • La tecnologia, els materials, els sistemes constructius, etc... han facilitat el creixement constructiu.
  • La dèria per a aconseguir diners i/o propietats amb facilitat ha donat l’impuls a la bogeria inversora.

Ara ens trobem amb habitatges incòmodes en edificis massificats i en un entorn poc agradable. L'energia de la qual disposem sembla que pot tenir un final i hem de cercar i utilitzar recursos alternatius. La nova normativa, el Codi tècnic de la edificació, contempla i obliga a fer edificis i instal·lacions en els quals s’ha de tenir en compte l’estalvi d’energies.

Els edificis construïts amb criteris de sostenibilitat no són la solució total al problema, les persones que utilitzen aquests edificis han de tenir un comportament sostenible en el dia a dia, com feien els nostres avantpassats. L'actual crisi econòmica, atribuïda al "totxo" ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de pensar en construccions amb criteris de salut, d'estalvi econòmic, d'eficiència energètica i de sentit comú. En definitiva, en una construcció sostenible.

Barakaldo

Estades, visites i conferències a Barakaldo, Biscaia.

Lanzarote

Intercanvi a Lanzarote.